DINS LA FOSCA, dossier de la pel·lícula

Tot just acabem d’encetar el 2016, i se’ns fa inevitable mirar enrere i recordar com ha estat el passat 2015. Sens dubte, per nosaltres ha estat un any més que especial, l’any que hem estrenat Dins La Fosca i l’hem pogut mostrar al públic, després de gairebé tres anys de feina. Inevitablement, això ha anat acompanyat de fortes emocions i unes experiències inoblidables, que sumades a totes les viscudes durant la producció, ens han fet créixer personal i professionalment. Avui estem molt contents de presentar-vos per primera vegada el dossier de la pel·lícula, un recull de tot el procés de creació, artística i tècnica, on els més curiosos hi podreu tafanejar i conèixer els referents i les primeres idees que van fer germinar Dins La Fosca i tot allò que la compon. Segurament comprovareu que hi ha més fons del que podia semblar, i descobrireu nous detalls que us serviran per fer encaixar alguna peça en la història, secrets que no es podien revelar de cap altra manera. També hi trobareu curiositats, anècdotes i tot el desglossament del departament tècnic, per conèixer els noms de qui han fet possible la realització del projecte.

Tot plegat, aquest és el complement definitiu que us permetrà descobrir què s’amaga entre les bambolines de la pel·lícula i, qui sap, potser esbrinar la resposta a perquè Dins La Fosca ha assolit amb tant d’èxit els seus objectius. Personalment, elaborar aquest dossier ha estat un desig per recordar i agrair. Perquè mai oblidem qui érem, què vam fer i per què. El format oficial és digital, i el podreu trobar sempre a l’apartat DOSSIER de la nostra pàgina web. Si us interessa obtenir una descàrrega del dossier, podeu escriure’ns a joaquimsicart@gmail.com amb l’assumpte DOSSIER DLF i us l’enviarem sense compromisos. Pròximament es treballarà en la traducció a diversos idiomes de la publicació perquè el seu abast esdevingui internacional. Desitjo plenament que el gaudiu!

Advertisements

Els números de 2015

Aquest any 2015 que deixem enrere ha estat molt important per “Dins La Fosca”, i les estadístiques de WordPress.com han preparat aquest informe que ho exemplifica de manera molt gràfica. Perquè el 2016 ens segueixi portant moltes alegries noves. Gràcies per estar al nostre costat!

Aquí teniu un extracte:

Un teleférico de San Francisco puede contener 60 personas. Este blog fue visto por 2.400 veces en 2015. Si el blog fue un teleférico, se necesitarían alrededor de 40 viajes para llevar tantas personas.

Haz click para ver el reporte completo.

‘DINS LA FOSCA’ guanya el Premi del Públic

premi public ifdbr2

El passat 4 d’octubre es donava el tret d’inici del IFDb (Independent Film Data Base) Indie Film Festival 2015, un certamen que organitza per primera vegada la plataforma IFDb a Zurich, de manera online. El certamen, que defensa clarament les produccions independents, esdevé mostra i festival en concurs a la vegada, finalitzant el dia 17 del mateix mes, amb la publicació de les resolucions del jurat i el corresponent palmarès.

Durant els 10 primers dies de transcurs, totes les produccions seleccionades (entre curtmetratges i llargmetratges) són exhibides de manera temporal a la xarxa. Aquestes pel·lícules són les escollides pel comitè de selecció, que d’entre més de 300, en van reduir el nombre a tan sols 55. Dins La Fosca va esdevenir una d’aquestes poques afortunades.

Aquí va començar un període molt important del festival, destinat a divulgar les obres cinematogràfiques arreu del món i a la vegada fer la funció d’aparador, perquè tothom qui volgués, previ un molt breu i gratuït registre a la plataforma IFDb, pogués veure lliurement les pel·lícules i, el més important, votar-les. Aquesta votació tenia la finalitat de definir una producció – la més votada – a qui se li concediria el Premi del Públic (Popular Vote). El dia 13 es tancava la votació, i aleshores era el torn del jurat, qui decidiria a qui atorgar la resta de premis.

Des de Dins La Fosca sempre hem reivindicat la nostra voluntat d’obrir el nostre treball al món per mostrar la feina feta i donar a conèixer les persones que l’han realitzat. I una de les principals eines que ens ho permet fer és la participació en festivals, mostres i certàmens cinematogràfics. Per això estem tan contents que de tant en tant, de les inscripcions, en surti alguna de seleccionada. Amb això ja ens donem per agraïts. Perquè sabem que algú ha vist i veurà la nostra pel·lícula. Ja sigui un comitè de selecció, un jurat, o uns espectadors. Tot esdevé portes, i la mateixa selecció ja és tot un mèrit de reconeixement que volem lluir satisfets. Però si a més a més, la selecció acaba amb premi, l’alegria és totalment majúscula.

I això va acabar passant al festival de la capital suïssa. El públic va votar, i el dia 17 d’octubre podíem anunciar al món que Dins La Fosca havia recollit el seu primer premi (com si esdevenir internacionals ens semblés poc). Tot això ho hem de sumar a la feliç experiència que estem vivint aquests dies, ja que l’endemà mateix de conèixer la notícia, ens informaven que un altre festival, el cada vegada més prestigiós Rolling Frames Short Film Summit de Bangalore (Karnataka, India), ens havia fet un lloc a la seva Secció Oficial.

rolling films2

Anirem veient com evoluciona aquesta intensa etapa que està vivint Dins La Fosca, no sense abans agrair a totes les persones que, a banda de gaudir de l’oportunitat de visualitzar el nostre treball (alguns per primera vegada), ens van votar i ajudar a aconseguir aquest guardó. Esperem que ocasions com aquesta serveixin per remarcar l’esplèndida feina feta per tot l’equip de la producció. Ens encanta veure i sentir la reacció del món.

‘DINS LA FOSCA’ al festival Mostremp

La quarta edició del Festival Mostremp de cinema rural al Pallars 2015 (celebrat a Tremp) ha estat molt especial per l’equip de Dins La Fosca. Per primera vegada, el fruit de tant d’esforç ha estat reconegut en un festival cinematogràfic, fins a tal punt de ser seleccionat com a finalista del certamen.

Mostremp es caracteritza per la seva marcada línia temàtica, que estableix que per entrar a competir, les històries que expliquen els curtmetratges no es puguin dur ni entendre en un context que no esdevingui rural. Dins d’aquesta premissa, són la secció Oficial i la secció Pallars i Ribagorça les que mostren un ampli ventall de treballs amb l’objectiu posat en la ruralitat internacional la primera i, una focalització més propera i autòctona la segona, que es centra en els projectes que, durant el seu procés, s’han treballat en localitzacions o temàtiques pertinents a les comarques pallareses i ribagorçanes.

Amb molta il·lusió, Dins la Fosca es va col·locar entre tres treballs audiovisuals més per competir plegats pel millor curtmetratge de la secció Pallars i Ribagorça.

Col·loqui amb els directors dels curtmetratges. FOTO: Jordi Uriach

Col·loqui amb els directors dels curtmetratges. FOTO: Jordi Uriach

Els companys de secció van esdevenir d’una gran varietat de gènere. Per una part, el documental Valadredo (Oriol Riart, 2015, 25 minuts) esdevé un viatge a través de diaris personals a una de les batalles més cruentes i desconegudes del Pirineu català durant la Guerra civil. Seguint amb Collegats (Anna Soldevila, 2014, 3 minuts), que mitjançant un llenguatge d’espot publicitari, ens presenta un espai on conflueixen la fauna, la flora, un paisatge i una geologia singulars. Prenent el relleu del documental, però de forma totalment diferent, El cel fosc del Pallars (Xavier Palau, 2015, 5 minuts) ens mostra a través de timelapses i altres tècniques d’astrofotografia la riquesa del cel nocturn del Pallars Jussà, amb una espectacularitat immensa de bellesa visual. No és pas d’estranyar que el jurat d’aquesta secció, compost per agents culturals i representants polítics de la zona, decidissin per majoria que el treball de Palau mereixia guanyar el premi de la secció.

D’aquesta manera, Dins La Fosca es va convertir en l’única ficció de la secció, aportant un lleuger toc de l’essència fonamental del cinema narratiu i fantàstic. I malgrat els orígens dels personatges que conformen la faula (recordem que va ser al Pallars on es va dur a terme el primer judici per bruixeria en tot Europa), el conjur no va ser prou potent com per aconseguir el guardó.

Presentació de 'Dins La Fosca' a càrrec del director Joaquim Sicart. FOTO: Jordi Uriach

Presentació de ‘Dins La Fosca’ a càrrec del director Joaquim Sicart. FOTO: Jordi Uriach

Però el cert és, que des del primer dia del certamen, vam anar resseguint tots els actes i vivint l’experiència que ens havien regalat, amb cap més altra intenció que aquesta. Des de la modèstia. Un programa farcit de cultura que es va inaugurar el dia 20 d’Agost de mans de l’alcalde de Tremp, Joan Ubach; el director de Mostremp, Lluís Roy i el president del consell comarcal, Constante Aranda, amb la projecció del llargmetratge documental Camí a l’escola (Pascal Plisson, 2013), en un entorn digne de la meca del cine.

Acompanyant les seccions oficials, els directors presents en l’edició d’enguany van oferir una taula rodona entorn els treballs presentats, on cineastes i públic van poder intercanviar impressions. També es van realitzar sopars, tallers de cinema, conferències, cinema infantil, i fins i tot un concurs de cinema infantil i juvenil i la projecció d’una selecció de curtmetratges que aborden realitats socials del nostre planeta.

De tot plegat, n’hem extret una bona experiència. Viure per primera vegada un festival des de dins, en primera persona. Seguir tot el programa d’actes que l’organització havia preparat, va esdevenir escola i aparador a la vegada. I la conclusió més important que n’extraiem, veient tot el que hem vist, és que realment Dins La Fosca està molt i molt bé. Veure’l en pantalla gegant, amb la màxima resolució visual i sonora, ens ha fet adonar que aquest projecte ha estat un privilegi, ben elaborat, amb uns nivells qualitatius admirables, dels que el públic n’és el primer sorprès i dels que nosaltres mateixos hem redescobert.

La feina no està acabada, ni de bon tros. Volem agrair a l’organització del festival Mostremp per haver-nos brindat aquesta magnífica oportunitat per compartir i mostrar la feina i la il·lusió de tantes persones. Seguirem treballant per acostar la nostra pel·lícula al públic, fer-la tombar i ensenyar de què som capaços.

Per més informació:

ARTICLE DE LA CLOENDA I PALMARÈS DEL 4t MOSTREMP

This slideshow requires JavaScript.

‘DINS LA FOSCA’ a la fresca de Masarbonès

masarbones retoc

El cap de setmana més proper al 24 d’Agost és la Festa Major de Masarbonès, una petita joia de localitat situada dins el municipi de Masllorenç (Baix Penedès). El petit poble ha estat un dels escenaris essencials on es desenvolupa l’acció del curtmetratge. I per fi, al cap de més de dos anys d’aquell rodatge pels seus encantadors carrerons, Dins La Fosca torna a Masarbonès per mostrar el resultat d’aquest projecte als habitants que, un incert cap de setmana de primavera de 2013, van veure circular carrer amunt i carrer avall un grup de desconeguts carregats amb càmeres i vestits de manera estrafolària.

És per això que el dia 20 d’agost, com a un dels actes que donà el tret de sortida a la seva Festa Major, es va realitzar la projecció del curtmetratge a la fresca de l’Era del Curt, ben engalanada per les celebracions.

La vetllada no podia ser més idíl·lica: Dins La Fosca es mostrava, per fi, de ple en el seu element. L’essència rural que destil·la Masarbonès va esdevenir un deliciós embolcall per acollir aquest acte irrepetible. Després d’una breu presentació a càrrec del director Joaquim Sicart, els fanals de l’era es van apagar per mostrar-nos la cúspide celestial que tentinejava damunt els nostres caps. I davant els nostres ulls, les primeres notes de la composició de Tomàs Simón van començar a omplir els carrers i els paratges que envolten el petit nucli. Ens és inevitable imaginar-nos la imatge nocturna de Masarbonès, suspès enmig de la foscor i de la naturalesa, amb aquest fil musical de fons.

11880066_10207807114560930_1124288666_n

El públic, principalment format per habitants de la zona (que arriben a multiplicar per 10 el  seu nombre per la Festa Major), i visitants forans, restaven immòbils i emocionats per veure el seu poble convertit en l’escenari d’una pel·lícula. Tant és així que es van sentir alguns xiulets d’adulació i afalacs a l’hora que apareixia l’skyline per primera vegada en pantalla. Els comentaris i xiuxiueigs eren inevitables cada vegada que algú reconeixia alguna pista. Potser és en un entorn com aquest on, una història com la que s’explica a Dins La Fosca, pot arribar a tocar més sensibilitats. Amb l’evolució de l’arc emocional del guió, l’atracció dels espectadors augmentava, fins a esclatar en un fort aplaudiment en el fos final de la cinta.

Una vegada calmada l’ovació, va tenir lloc un torn de preguntes que, realitzades sobretot pels més menuts, van aportar una mica més de llum per acabar d’entendre algunes claus que expliquen i complementen la història. Acabant d’amenitzar la nit amb més música, la Festa Major continua. Nosaltres fem un volt pels carrerons medievals impregnats de nit i ens acomiadem dels vilatants tot esperant poder seguir gaudint de la seva festa i la seva preciosa localitat per molts anys més.

Des de l’equip de Dins La Fosca volem agrair a l’ajuntament de Masllorenç, i sobretot a l’Associació Harmonia de Masarbonès per haver aconseguit aquesta càlida i entranyable vetllada.


SOBRE MASARBONÈS
Masarbonès és una entitat de població del municipi de Masllorenç a la comarca del Baix Penedès.
Situat a l’est del terme municipal, tenia 20 habitants el 2007. Tradicionalment s’ha dedicat a l’agricultura de secà (vinya i ametllers).
Masarbonès es troba en un lloc privilegiat, dins de l’anomenada Pineda de Santa Cristina, envoltat de vinyes.
Com a llocs d’interès té l’església molt ben conservada i els típics carrers medievals, així com la plaça de l’Om.
El patró del municipi és Sant Bartomeu i la Festa Major se celebra el cap de setmana més proper al 24 d’agost, dies en que el poble multiplica per 10 la seva població. Com a tradició els vilatans organitzen diferents actes festius com matinades, processó, ofrenes, missa, jocs infantils, concerts de música i el dissabte al migdia els masarbonencs s’organitzen com una colla castellera i alcen les torres humanes en una actuació castellera i diumenge organitzen el tradicional partit de futbol de solters i solteres contra casats i casades.
(Font: Viquipèdia)

This slideshow requires JavaScript.

 

ELLS ENS DIUEN

Durant el distès i agradable moment que va tenir lloc passada la projecció pública de “Dins La Fosca”, vaig tenir l’oportunitat de parlar amb molta gent, comentant coses, anècdotes i experiències al voltant d’aquell èpic rodatge. Enmig de l’emocionant aldarull de sensacions i paraules, un comentari va esquinçar la meva atenció: “-El proper Ells ens diuen te’l farem a tu, que ho sàpigues”. Jo no sabia si prendre’m aquella sentència com un elogi o com una amenaça. El comentari provenia d’una redactora de la publicació bimensual local de Llorenç del Penedès, el Portal NouEn ella, hi ha un apartat que sempre es dedica a realitzar una extensa entrevista a un llorencenc o llorencenca, sigui per algun motiu concret, o simplement per conèixer la seva vida. Com a fidel seguidor de la publicació (des de casa per herència familiar des de petit), i com a membre de la seva redacció, sempre he guardat un personal respecte per a aquesta secció, ja que penso que esdevé un retrat històric no només del subjecte entrevistat, sinó del moment i l’època que viu el meu poble natal, allò que s’hi cou i les coses bones i interessants que amaga cada habitant. És per això que vaig notar com si em caigués de sobte un gran pes de responsabilitat a sobre, a la vegada que va començar a envair-me un avergonyit rubor. Però no hi havia dubte que l’ocasió s’ho mereixia, així que una vegada publicada en el format paper (i que duri per molts anys), aquí us transcric digitalment l’entrevista íntegre, esperant que conegueu algun nou detallet d’aquesta etapa de la meva vida. Gaudiu-la.

Joaquim Sicart

Joaquim Sicart

“En aquesta ocasió entrevistem Joaquim Sicart i Bertran, el Quim per qui el coneix. Malgrat la seva joventut ja fa temps que té clara la seva vocació artística. L’hem pogut veure fent teatre amb La Cumprativa, fent exposicions, amb una de les seves grans passions: el Titanic. De ben petit ja va pintar un mural del Titanic a una paret de casa seva i arran del centenari del seu enfonsament el 2012 va organitzar un seguit d’actes: Un documental, una exposició, ball d’època… I l’últim gran projecte aquest curtmetratge: “Dins La Fosca”. 

Quins són els teus inicis en el món artístic i audiovisual?

Mentre cursava el Batxillerat Artístic vaig començar a manipular programes d’edició de vídeo i a adquirir coneixements de fotografia, però no va ser fins que em vaig trobar al segon any de la carrera de Belles Arts que no se’m va despertar el cuquet d’experimentar i realitzar petits treballs audiovisuals. A la universitat va ser on vaig poder començar a endinsar-me en aquest món. Malgrat cursar una carrera que no està especialitzada específicament en l’àmbit cinematogràfic, si que ho està en el de la branca de la creació audiovisual, i gràcies a això vaig tenir a l’abast professors i eines que em van anar influenciant inconscientment per adonar-me, a la recta final de la carrera, que el que m’agradava fer era allò. Allà vaig poder començar a familiaritzar-me amb més programes, tècniques i maneres de treballar amb el vídeo com a element principal. Durant els dos últims cursos vaig realitzar un parell de curtmetratges documentals (Operation Titanic el 2012 i Fosca el 2013), guanyant una matrícula d’honor pel primer i servint-me el segon com a Projecte de Final de Carrera.

Com se’t va acudir la idea de fer un curt?

Amb tota l’experiència viscuda durant la carrera de Belles Arts, vaig decidir que volia fer un curtmetratge com a Projecte de Final de Carrera. Però a l’hora de la veritat em vaig adonar que aquella idea era massa gran com per a comprimir-la dins les premisses d’un projecte de final de carrera. Jo mai havia fet res semblant, i creia que per dedicar-hi el temps que es mereixia i treballar bé, el curt l’havia de portar fora del context universitari, com un projecte personal. Finalment, el Projecte de Final de Carrera va ser un altre curt, menys complex, on s’explica a mode de “fals documental” el perquè no es va poder dur a terme el projecte inicial. Acabada la carrera, estava disposat a dedicar tot el meu temps i esforços a tirar endavant el curtmetratge que tant anhelava fer.

I la història?

Quan vaig pensar el guió em trobava a l’últim curs de la carrera. A Belles Arts t’acostumen a marcar els enfocaments dels projectes, malgrat que et deixen total llibertat creativa. Amb el Projecte de Final de Carrera passa que ningú et limita en cap condició. Per això jo vaig decidir fer un curtmetratge, i també vaig decidir que en la gestació del seu guió em deixaria inspirar per tot allò que havia deixat arraconat durant els quatre anys de carrera. Un dels elements claus va ser la música. Personalment sempre m’he sentit atret per la mitologia i les llegendes, també per la música. I concretament existeixen alguns compositors que m’agraden força i que en moltes de les seves peces s’hi expliquen faules fantàstiques inspirades en la seva pròpia cultura folklòrica o mitològica. Mussorgsky, Korsakov, Stravinsky, Berlioz… són alguns dels artistes esmentats, la música dels quals em va servir per construïr un fil argumental que seguia l’estructura d’algunes de les seves peces musicals. El resultat va ser un conte fantàstic a mode de faula titulat “Dins La Fosca”, on jugant amb elements de casa nostra, explica l’aventura d’un noi que és absorbit per una foscor (literal i figurada) de la que només ell podrà esbrinar com sortir-ne. Una metàfora de la vida que tracta sobre aquells moments difícils que tothom es troba en algun moment i en els quals s’han de prendre decisions que poden canviar el rumb del teu destí.

Què es necessita per fer un curtmetratge?

Sobretot predisposició i compromís. I també grans dosis de generositat desinteressada. Si una cosa diferencia un curtmetratge d’un llargmetratge, és que el primer esdevé un projecte amb pocs recursos (per això la característica de fer-lo curt). Sovint, aquest tipus de pel·lícules no tenen cap pressupost o en tenen un de molt bàsic, fet que condiciona bastant a l’hora de buscar un equip (tant artístic com tècnic) que hi vulgui treballar. Però precisament un curtmetratge és el mitjà ideal perquè aquelles persones que volen començar a obrir-se pas en el sector cinematogràfic hi puguin participar per començar a llaurar-se un currículum. És per això que, primer de tot, el que cal és trobar tot aquest equip que hi vulgui treballar sota la condició que ningú cobrarà ni un cèntim per la feina que hi farà. Per això és difícil trobar gent que reuneixi totes aquestes característiques, que siguin competents i que a més a més, s’hi vulguin comprometre formalment. Però amb “Dins La Fosca” hem tingut molta sort, i la cirereta del pastís han estat les infinites col·laboracions que hem rebut per part de diferents persones, grups i entitats.

Has necessitat moltes col·laboracions?

Sempre dic que “Dins La Fosca” sense les col·laboracions que ha tingut, no hauria estat el mateix (per no dir que potser no hauria ni arribat a ser mai res). Però des del primer moment jo estava sol, i com un cavall que estira un carro, he hagut d’anar buscant una per una totes les persones que necessitava que m’ajudessin i carregar-les al carro. Jo poca cosa més podia fer a banda de dirigir. Al principi vaig comptar amb la família (pilar fonamental) i un grapat d’amics, aquells que sempre s’apunten a un bombardeig. De mica en mica vaig anar ampliant la recerca, fent càstings i parlant amb contactes. Volia que hi hagués un mínim de professionalitat, o si més no, que la gent que configurava l’equip fossin persones relacionades directament amb les tasques que els hi tocaria fer. Finalment, més de 40 persones conformarien l’equip directe que es repartiria entre la producció i la postproducció. A elles se li han de sumar unes 300 col·laboracions més, indirectes i particulars, i la col·laboració de l’Orquestra Simfònica de les Terres de l’Ebre, dirigida per Jordi Bonilla i formada per una cinquantena de músics, que s’encarregarien d’interpretar la banda sonora composta per l’ampostí Tomàs Simón.

Quins són els teus referents?

Considero que en el procés creatiu de “Dins La Fosca” m’he deixat endur una mica per allò que em semblava que volia fer i que m’agradava fer. Però és innegable la influència d’alguns referents que m’han ajudat a ampliar el meu camp de visió. L’estil i la forma d’aquest curtmetratge no és una idea nova, però si que és molt concreta. Deixant de banda els propis inicis del cinema, he tingut presents cintes tan diverses com “La Antena” (Esteban Sapir, 2007), “Le Ballon Rouge” (Albert Lamorisse, 1956), “Ludwig” (Hans-Jügen Syberberg, 1972), qualsevol pel·lícula de Jacques Tati (Les Vacances de M. Hulot, 1953, per exemple) o la més explícita en aquest cas, “Fantasia” (Disney, 1940).

Has participat en cap altre projecte cinematogràfic?

He realitzat petits treballs personals i editat un videoclip per al grup musical Wiosna, però “Dins La Fosca” és el primer projecte cinematogràfic seriós al qual he fet front.

Explica’ns com has pogut finançar aquest projecte.

Partint inicialment des d’un pressupost zero, tots els costos i despeses els he sufragat de la meva pròpia butxaca. Evidentment que sempre he intentat optimitzar recursos i buscar alternatives econòmiques que em pogués permetre, però en un projecte sense ànim de lucre com aquest, per petit que sigui, hi ha unes despeses bàsiques. La situació política d’avui té molt abandonat el sector cultural, i si els ajuts i subvencions per aquest departament ja són escasses, imagineu-vos per a un projecte tan petit i independent com aquest. Per això, el desembre de 2013 vam iniciar una campanya de micromecenatge (crowdfunding) a través d’internet, on buscàvem persones que volguessin fer-nos de mecenes aportant-nos alguna petita quantitat econòmica. Aquest sistema de finançament és bastant nou i funciona molt bé en projectes com aquest, sobretot en el món creatiu i artístic. Es tracta d’un sistema on tothom qui vulgui pot convertir-se en mecenes d’un projecte, i a la vegada participar en ell. Aquesta interacció té lloc quan per una aportació econòmica, aquell mecenes rep una recompensa a canvi. En el nostre cas, les recompenses tracten de DVD’s del curtmetratge, entrades per l’estrena o la preestrena, cartells o agraïments als crèdits del film. Gràcies a la realització d’aquest micromecenatge es van poder cobrir algunes de les despeses bàsiques del projecte, de manera que malgrat tot, ningú hi hagués de sortir perdent res. “Dins La Fosca” deu molt d’aquestes col·laboracions, i l’equip n’estem infinitament agraïts.

Tens pensat presentar-te a algun festival internacional o nacional?

I tant! De fet, aquest era un dels nostres objectius des del principi. Obtenir un bon treball que fos digne de ser presentat arreu per poder mostrar la feina feta per les persones que hi han participat. Actualment ja hem presentat el curt a diversos festivals, de moment la majoria nacionals. La intenció és anar-nos estenent de mica en mica a escala internacional i esperar a què es vagin obrint convocatòries. El dia d’avui “Dins La Fosca” està inscrit a 16 festivals (i creixent), entre els quals hi ha el Fic-Cat (Roda de Barà), el Festival de Cinema de Sitges, el Mostremp (Tremp), el Nocturna Film Festival (Madrid), el Filmets (Badalona), el Zinebi (Bilbao) o el Festival Internacional de Cortometrajes de México. A veure si tenim sort en algun d’ells!

Si haguessis pogut comptar amb més diners què canviaries?

Aquest seria un hipotètic escenari, el qual no m’he plantejat mai perquè sempre he preferit tocar de peus a terra. Però si hagués tingut aquesta oportunitat, potser ho hauríem destinat a millorar la infraestructura tècnica i material. Tot i així, considero una proesa la qualitat que hem obtingut amb els mitjans que comptàvem. N’estem tots força satisfets.

Explica’ns alguna anècdota del rodatge.

Anècdotes n’hi ha moltes, sobretot d’aquelles que en el moment les pateixes però de les que després te’n rius. La majoria d’elles tenen lloc a Marmellar, on havíem de rodar la majoria de les escenes. Per molt que sigui un poble abandonat, no hi ha hagut ni un sol dia de rodatge en el qual no ens hàgim trobat ningú rondant per la zona. El més sonat va ser un dia que vam arribar allà a la tarda (per preparar la zona per rodar-hi de nit) i ens vam trobar un grup de 20 fotògrafs plantats amb els seus trípodes davant del campanar perquè havien de fer unes fotografies nocturnes. Ells deien que no marxarien perquè havia costat molt reunir-se, ja que eren de diferents punts de Catalunya. A nosaltres també ens costava reunir-nos cada dia de rodatge! Després de parlar amb ells i ensenyar-los el nostre permís de l’ajuntament per estar allà, vam arribar a un acord: ells fotografiarien primer, tot just es pongués el sol, i després ens deixarien via lliure a nosaltres. Però va arribar la nit i ells es van allargar. Preocupats per haver-nos-hi d’enfrontar, just aleshores es va posar a ploure. Amb prou feines vam poder tapar l’equip elèctric que la pluja va aturar-se, mentre ens adonàvem que ells havien marxat. Nosaltres vam reprendre el rodatge, però unes hores més tard es van presentar tres grups de 30 persones cada un d’excursionistes nocturns, que feien una ruta de pistes amagades per Marmellar. Davant la sorpresa d’uns i altres, vam treballar conjuntament mentre entre tots controlàvem el seu pas pel mig del “plató”, sempre respectuosos i encuriosits. Va ser una aventura que ens va fer oblidar una mica el fred de la nit.

Què t’ha portat personalment aquest projecte?

Amb el que em quedo al final de tot plegat és l’enorme experiència que he adquirit. Ja no només cinematogràficament, sinó personalment. El tracte amb les persones, el treball en equip i la cohesió que s’ha generat amb la pinya que hem fet. Hem passat moments durs i de tots colors, però sempre m’he sentit acompanyat i recolzat per unes bellíssimes persones que ho han donat tot i que ho han fet de la millor manera que han pogut. Veure que algú creu en tu, en el teu projecte, i que s’hi llança de cap… no té preu. “Dins La Fosca” és tant seu com meu.

Quin és el teu pròxim projecte?

Amb la convicció de què una cosa així costarà molt de repetir-se, de moment no estic treballant amb cap altre nou projecte. L’actual projecte és acabar de tancar el cicle de “Dins La Fosca” presentant-lo a tots els festivals que pugui, que ja és feina. Tot i que em tomben moltes idees pel cap que algun dia m’agradaria materialitzar, ja que un projecte com aquest et fa venir ganes de repetir. Tot aquest procés d’aprenentatge m’ha servit per entendre i veure moltes coses. El que tinc clar és que si se’m torna a presentar l’oportunitat, aleshores serà el moment de treballar amb tot allò que he après i espero que amb unes condicions si més no diferents. Tot plegat és un caramel massa temptador com per a dir-li que no.

Gràcies Quim per aquesta entrevista. Sabem del cert que això no quedarà aquí i que tens una llarga carrera artística per endavant. A part de la sensibilitat i la qualitat artística tens una gran tenacitat que et fa tirar endavant projectes que poden semblar llunyans i difícils d’aconseguir. La realitat moltes vegades supera la ficció com segur bé saps. Esperem poder seguir gaudint de ben aprop els teus èxits i que si l’èxit et porta lluny d’aquí no t’oblidis dels orígens.

 Autors: Eugènia Guasch, Xènia Ràfols i Marc Morales”

COSES A DIR DE “Dins La Fosca”

Ara que es comença a esvair la ressaca de la presentació pública de “Dins La Fosca” a Llorenç del Penedès el passat mes de Març, potser és hora de respondre algunes preguntes que van quedar al calaix. Hem parlat bastant dels trets generals del curtmetratge i de l’experiència de tot plegat, però en ben poques ocasions se’ns ha brindat l’oportunitat d’esplaiar-nos realment en la matèria.

La setmana passada, Domenys Ràdio va tenir el detall de concedir-nos una sobretaula d’aquelles que es fan gaudir. El seu programa “Coses a Dir”, presentat per Laia Batlle, va endinsar-se dins la fosca, va creuar la cortina de boira i va poder veure què s’amaga rere les bambalines d’aquest projecte que s’ha fet gran. Per parlar dels secrets, anècdotes i detalls inèdits del curtmetratge, es reuniren a l’estudi de gravació una part molt representativa de l’equip de rodatge: L’actriu Ester Romero, el càmera i ajudant de producció Jordi Pros, la directora de fotografia Jennipher González i el director del curt Joaquim Sicart. Tots ells acompanyats també per l’actor protagonista, Imanol García, que es va sumar a la tertúlia telefònicament.

I és que quan es reuneix part de l’equip (per petita que sigui), sempre hi ha coses per explicar. El problema és no trobar aturador! Així doncs, perquè pugueu gaudir de l’entrevista en tranquil·litat i en tot moment, aquí us l’adjuntem. “Dins La Fosca” no para de bategar!

ARRIBA L’ESPERADA ESTRENA

El passat 28 de febrer, La Cumprativa de Llorenç del Penedès acollia la preestrena de Dins La Fosca. Aquest acte, reservat per l’equip i a alguns mecenes, pretenia ser un passe tècnic del curtmetratge, un pas previ per l’estrena que s’acosta aviat. També es va aprofitar l’ocasió per estrenar en primícia el segon tràiler del curtmetratge, tràiler que avui aprofitem per fer públic i que podeu veure a continuació (i que podeu trobar traduït al castellà i l’anglès a la pàgina de Vimeo):

I és que a Dins La Fosca han passat moltes més coses de les que es veuen a simple vista, i són un conjunt de petites peces les que han conformat el complex engranatge que ha permès moure tota la maquinària que ha fet possible la realitat del projecte. Aquest tràiler és un petit homenatge a totes aquestes peces imprescindibles.

Tot i que aquests dies estem parlant de preestrenes i estrenes (per aclarir la gent sobre quins actes estem realitzant i distingir-los entre ells), tècnicament no podríem parlar més que de preestrenes, al cap i a la fi. Això és degut al fet que el curtmetratge en si no s’ha estrenat comercialment, ni ho té previst fer en les immediateses. Dins La Fosca just es troba al principi d’una llarga carrera arreu del món per participar en nombrosos festivals cinematogràfics, on potser, amb una mica de sort, competirà per rebre algun reconeixement a tota la feinada feta i el fruit resultant. Serà un cop passat aquest cicle, que just encetem ara, quan es podria parlar d’estrenes oficials, amb possibles “bolos” i projeccions programades arreu del territori català, i sobretot tornant a les terres d’on ha sortit tot el voluminós equip que hi ha treballat.

L’ESTRENA I LA PRESENTACIÓ PÚBLICA

El proper dissabte 21 de març, a les 7 de la tarda (amb les portes obertes a 2/4 de 7) tindrà lloc a La Cumprativa de Llorenç del Penedès l’acte de l’estrena oficial de Dins La Fosca. A aquest acte només hi podrà accedir l’equip, els mecenes, i totes aquelles persones amb invitació prèvia, i comptarà amb un atractiu programa amb alguna sorpresa afegida.

Per anar fent l’entrada més amena, a partir de 2/4 de 7 la gent que ho desitgi podrà fotografiar-se en el photocall que hi haurà preparat per a l’ocasió. Tindrem a Laura Ariño i Jennipher Gonzàlez com a fotògrafes oficials que s’encarregaran d’immortalitzar la nit, les fotografies de les quals es podran veure més endavant en les nostres plataformes oficials d’internet. Tot seguit, dins d’un ambient festiu, el director Joaquim Sicart s’encarregarà de conduir les projeccions. I parlem en plural perquè no tan sols es podrà veure Dins La Fosca durant aquest acte, sinó que com a aperitiu es presentarà també com a primícia el documental Fosca (de 10 minuts de duració), on es relaten alguns fets ocorreguts durant el primer dia del rodatge de Dins La Fosca. Seguidament es farà una presentació de l’equip tècnic i artístic que conformen el projecte, per a continuació donar pas a la projecció de l’esperat curtmetratge (de 20 minuts de duració). Per finalitzar el cicle de projeccions, es tancarà la nit amb el passi del making of de Dins La Fosca (de 17 minuts de duració), on es podrà veure a través de pantalles partides tota la feina que hi ha darrere de cada pla del film.

Hi haurà ocasió per fer preguntes o comentaris a l’equip, que estaran encantats de respondre, i es rematarà la nit amb un petit refrigeri cortesia del Restaurant Can Kildo de Llorenç amenitzat amb una sessió musical punxada en directe de mans de Walpurgis djs, que ens oferiran un repertori especialment escollit per a l’ocasió amb una selecció de bandes sonores, jazz, electrònics i molt més. Els mecenes que tenen dret a les entrades per aquest acte començaran a rebre-les via e-mail en breu.

El dissabte 28 de març, també a les 7 de la tarda i al mateix emplaçament, tindrà lloc la presentació pública de Dins La Fosca. Aquest serà un acte totalment obert al públic, i repetirà més o menys l’estructura del programa del dia 21. També comptarem amb la presència de diversos membres de l’equip. L’entrada serà gratuïta, i a la sortida de la projecció hi haurà la possibilitat d’aportar la voluntat, que es destinarà a ajudar que el curtmetratge pugui arribar a participar en diferents festivals internacionals de cinema i en la seva promoció. Es podran adquirir entrades per l’acte des de les 6 de la mateixa tarda a les taquilles del teatre de La Cumprativa; recomanem previsió, ja que l’aforament és limitat. En els pròxims dies, a través de la nostra pàgina de facebook publicarem un esdeveniment per refrescar-vos la memòria.

Amb tot, aquestes seran totes les projeccions que fins ara hi han previstes del curtmetratge. Seguiu atents a les nostres plataformes, ja que serà a través d’elles que us informarem de tot allò que passi entorn al film.

Esperem trobar-nos ben aviat per gaudir d’aquest treball fet amb dedicació i amor.

No oblideu que si teniu algun dubte o pregunta, us podeu adreçar a nosaltres a través del nostre facebook o mail.

Salutacions fantàstiques des de ben endins de la fosca.

MOLT AVIAT ÉS JA!

Estem tots que bullim de l’emoció. L’equip, els actors, el compositor, els músics, els tècnics, els supervisors d’efectes… Tots ens sentim ansiosos per mostrar el fruit de més de 2 anys de treball.

Fa unes setmanes que publicàvem el primer tràiler de Dins La Fosca, on s’hi podia llegir un “molt aviat” esperançador.

Doncs bé, aquest “molt aviat” ha arribat. Aquests dies s’està tancant definitivament el llarg procés de postproducció, i això només significa una cosa: Dins La Fosca ja està a punt per veure la llum. Les dates concretes encara estan per determinar, però us podem anticipar que serà en les pròximes setmanes. El lloc serà a Llorenç del Penedès i el dia serà un dissabte. Nerviosos? Doncs encara falta el plat fort.

Dins La Fosca oferirà un total de 3 passis a Llorenç del Penedès. El primer serà la preestrena, una projecció a porta tancada reservada només per a l’equip, els mecenes que en les seves recompenses s’incloïa l’entrada a la preestrena i a la persona número 200 que es va fer fan de la nostra pàgina de Facebook. En aquesta projecció, a més a més de poder veure per primera vegada l’esperat curtmetratge, hi tindrà lloc una primícia més: la projecció-estrena del segon tràiler oficial de Dins La Fosca. Aquest tràiler es podrà veure des de l’endemà mateix de la preestrena per les nostres plataformes d’internet.

La segona jornada de presentació que viurà el nostre curtmetratge serà el dia de la seva estrena oficial, també un dissabte. Aquest dia estarà reservat exclusivament a l’equip, els col·laboradors i a tots els mecenes que van col·laborar en el nostre Verkami. Més de 300 persones seran convocades a l’acte. Aquest passi serà tot un esdeveniment, ja que comptarà amb un ampli programa. Després de passar pel photocall, la nit s’obrirà amb la presentació del curt de mans del seu director, la projecció del documental Fosca, la presentació de l’equip, la projecció de Dins La Fosca, el seu making of, i alguna sorpresa més. També serà el dia que s’entregaran les recompenses als mecenes que han col·laborat en el projecte.

Per acabar aquest cicle, Dins La Fosca es presentarà de manera oberta a tothom un tercer dissabte, repetint (més o menys) l’estructura del dia de l’estrena oficial, de manera que totes aquelles persones que desitgin veure’l ho puguin fer lliurement, ja que després de tot això, Dins La Fosca començarà una gira de festivals que l’allunyarà un temps  del públic.

De moment, aquests són tots els detalls que us podem facilitar de cara l’esperada estrena. Només desitjar-vos que l’espera se us faci planera, com esperem que se’ns faci a nosaltres. Estem molt segurs que valdrà la pena!

Recordar a tots els nostres mecenes, que aquestes setmanes revisin el seu correu amb regularitat, ja que serà a través d’allà per on rebran tota la informació i les entrades, i serà ben aviat.

Podeu seguir el nostre Facebook per estar al corrent de les últimes novetats, preguntar-nos els dubtes que tingueu o comentar-nos alguna cosa. També ho podeu fer a través del nostre correu dlfproduccions@gmail.com

Des de l’equip de Dins La Fosca, agrair-vos una vegada més tot el suport, interès i entusiasme dipositat en el nostre projecte. Esperem poder compartir aquests moments emocionants amb tots vosaltres i intercanviar impressions.

I és que el “molt aviat” és ja!

Presentació del primer tràiler de “DINS LA FOSCA”

Ja fa uns dies us presentàvem el cartell oficial de Dins La Fosca. Avui toca donar pas a les imatges en moviment per presentar-vos el que esdevé el primer tràiler (de dos), que es converteix en una petita finestra al món de Dins La Fosca. No ens allargarem més, aquí el teniu:

Això és tan sols un petit aperitiu del veritable potencial que amaga Dins La Fosca, així que analitzem-ho detalladament.

Darrere el que sembla un avançament més aviat modest, s’hi amaguen moltes pistes sobre la trama i els successos narrats al curtmetratge. Nosaltres només us en podem explicar uns pocs detalls, la resta els haureu d’intentar desxifrar vosaltres mateixos, tot jugant amb el criteri i les conclusions personals.

Pista número u, la Banda Sonora. Us hi heu fixat? Composada per Tomàs Simón i interpretada per l’Orquestra Simfònica de les Terres de l’Ebre, formada per més de 50 músics. Unes notes subtils, gairebé a manera de pròleg, acompanyen rítmicament les imatges submergint-les en una atmosfera de misteri.

En segon lloc veiem diferents elements, entorns i colors. Potser una mica de cada cosa té relació amb l’eix principal de la nostra història.

També comptem amb la presentació de Frederic, que com ja sabreu els més curiosos, es tracta d’un dels personatges principals. La seva actuació és clau en aquest tràiler.

I per acabar-ho d’arrodonir, no podien faltar unes introduccions a manera de text que us faran pensar una mica per on va dirigida la trama de Dins La Fosca.

Encara ens deixem moltíssimes coses per explicar, però la gràcia d’això és, precisament, deixar-vos divagar per les profunditats de la imaginació. L’estrena imminent de Dins La Fosca està molt a prop, i ja us avancem que us tenim preparat un segon tràiler, bastant més explícit i espectacular que aquest. Això només ha fet que començar. Esperem que gaudiu d’aquesta petita càpsula reveladora i que ens continueu seguint tant per aquí com al nostre Facebook per estar al corrent de les últimes novetats i assabentar-vos de més detalls de cara a l’estrena que encara tenim per determinar.